Votem en blanc al Senat

Pot ser que la democràcia sigui un desastre, però resulta que és el menys dolent dels sistemes. Per això, és imprescindible votar: ja sigui el partit que més agradi o el que menys desagradi. També pot ser que no hi hagi realment cap partit que ens agradi ni una mica. En aquest cas, cal votar per oposició, buscant el més desagradable de tots -PxC per exemple- i votant el que estigui exactament a les seves antípodes. D'això se'n diu votar amb una agulla d'estendre al nas, però és millor fer això que no pas no votar i l'endemà veure que aquell feixista ha estat elegit perquè ha aconseguit una misèria de vots en un  mar d'abstenció.

De totes maneres, és cert que la nostra classe política es mereix un correctiu, i aquí és on entra la proposta de votar normalment al Congrés, però votar en blanc al Senat. Per una banda, mantenim la nostra participació democràtica, però per l'altra els diem que comencin a fer neteja justament per aquesta institució, que ho té tot per merèixer la nostra atenció especial:

• És un organisme inútil, perquè qualsevol cosa que faci ha de passar després pel Congrés. De fet, googlejar "el senado no sirve para nada" retorna gairebé 20 mil resultats !
• És un organisme car, amb un cost anual de gairebé 80M€, si sumem els 55M€ assignats als que proporcionalment li deuen pertocar dels serveis comuns de les Corts Generals.
• És un organisme injust on, amb arguments de representació territorial, resulta que Catalunya, amb el 16% de la població, només hi té el 9% dels senadors (24/264), mentre que en el Congrés hi té un 13,4% dels diputats (47/350).
• És un punt negre de la partitocràcia, perquè és el lloc on van a parar els polítics que perden la seva feina, com el recentment nomenat senador Joan Saura, fins que no troben un altre lloc millor. De fet, en diuen el cementiri dels elefants o, encara pitjor, el Valle de los Caídos perquè hi acaben els que han estat derrotats en altres eleccions.

Així doncs és molt senzill. El 20-N cal votar normalment al Congrés, però per al Senat cal portar el sobre buit o amb la papereta dels candidats sense marcar-ne cap (article 96.6 de la Llei 5/1985). Òbviament no arreglarem el món de cop, però sí que posarem un gra de sorra perquè alguna cosa comenci a canviar.