dilluns, 14 de novembre del 2011

Pediludium omnium rerum mensura est

Ja estem absolutament acostumats que el llenguatge en general i el periodístic en particular utilitzin el futbol com a mesura de les coses més diverses. Així, una gran multitud equival a uns quants "camp nous", una economia presumptament puixant és a la Champions League, o la distància entre el nucli i els electrons d'un àtom és similar a la que hi hauria entre una pilota de futbol situada al centre d'un camp i unes pilotetes donant voltes per les grades. Per no parlar del constant abús de l'equivalència d'hectàrees amb camps de futbol per mesurar superfícies, especialment lamentable si tenim en compte que un camp de futbol com el del Barça medeix 105x68m, o sigui, 7.140m2 i, per tant, un 29% menys que el que fa una hectàrea!

Però aquí no s'atura la cosa. Ja fa uns dies que per la televisió passen un anunci d'hamburgueses, on un barbut de cinquanta anys parla per telèfon amb ell mateix 30 anys enrere. S'explica a ell mateix -és a dir, a la versió 30 anys més jove d'ell mateix- que aprovarà els exàmens i tindrà una empresa a Internet, que Espanya guanyarà el mundial de futbol i que faci el favor d'entrar a l'hamburgueseria per conèixer la noia que suposem que acaba essent la seva actual dona. Paradoxes temporals a banda, el que és fantàstic és que el nostre protagonista resumeixi els últims 30 anys col.lectius en el fet que Espanya guanya el mundial de futbol! Li podria haver parlat dels 30 anys de democràcia a Espanya, de l'euro, dels ordinadors i els mòbils que ho inunden tot, dels espectaculars avenços en medicina, dels avions a preus populars, del progrés de les llibertats individuals... Però no, el fet més important dels últims 30 anys de la història d'Espanya acaba essent que una pilota va creuar la línia de gol en un camp de Sudàfrica. El futbol, ja no com a mesura, sinó senzillament com a raó de ser.

I quan ja havíem arribat al súmmum, un nou salt mortal. Aquest cap de setmana sorgeix la notícia que entre la selectíssima llista de candidats a personatge de l'any de la revista Time, hi figura Leo Messi. Entre Steve Jobs, Barack Obama i la primavera àrab... És sens dubte, la culminació de tot el procés en què el futbol, finalment, és convertit en el far i exemple del món sencer !

(1) Protàgores ratllava més grec que llatí, però el grec no es llegeix.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada