dijous, 7 de març de 2013

L'editorial pornogràfic de El País sobre el cas del fiscal de Catalunya

El diari espanyol progressista per definició ha tingut a bé publicar en l'edició del 6 de març l'editorial La renuncia del fiscal sobre la maniobra feixista que ha protagonitzat el Govern espanyol en fer dimitir un fiscal per unes declaracions en què només preveia la possibilitat de consultar el poble de Catalunya en el marc de la més estricta legalitat. I dic feixista perquè fer plegar un professional de la seva feina per expressar una idea política hauria estat una acció pròpia de Mussolini o Franco. Per cert, algú s'imagina els titulars de la premsa espanyola si la Generalitat hagués fet plegar un alt funcionari només per tenir idees polítiques diferents? Segur que feixista seria l'adjectiu més moderat..

Anant però a l'editorial que dèiem, resulta que per als espanyols progressistes de El País, les opinions del fiscal són imprudents i inoportunes, i es dedica tota una columna a glossar aquest fet. Malgrat tot, després sí que es reconeix, ni que sigui d'una manera més breu, que el cessament del fiscal està absolutament fora de lloc. 

Però insidiosament, l'editorial troba el veritable culpable de la situació: el Govern espanyol? el fiscal superior? el fiscal de Catalunya?  Cap d'aquests. El veritable culpable del cas és la política catalana, que els provoca: no conviene dejarse llevar por los nervios ante cualquier incidente suscitado por la dinámica política impulsada desde la Generalitat y sus aliados, que estos aprovechan al máximo. El tema no és que el Govern espanyol hagi fet un ridícul còsmic amb una maniobra netament totalitària, sinó que la política de la Generalitat provoca que es deixin portar pels nervis. Ja sé que la metàfora ja està gastada i fins i tot pot estar fora de lloc, però francament em sona com allò del violador que diu que la culpa és de les noies que van provocant.

Però avancem en el text, que tots sabem que els bons editorials es rematen amb una grana frase final, tan lapidària com sigui possible, que sintetitzi el missatge amb una sola línia que quedi gravada al cervell del lector per sempre. I què diu?  Doncs, que El episodio muestra el peligro de que el proceso soberanista lleve a la histeria colectiva, y no a la defensa del Estado de derecho. El que dèiem: n'hi ha uns, els bons, que al final perden els estreps, justament per culpa d'uns altres, els dolents, que van provocant. Pornografia editorial en dic jo.