dimarts, 4 de juny del 2013

Segons la Unesco espanyola, Catalunya... potser al final és Espanya

Actualitzat el vespre del 05/06 després de veure que durant aquest dia la versió espanyola del web de la Unesco ha afegit la notícia sobre l'acord amb Catalunya

El passat dilluns 3 de juny a París, el president Artur Mas ha firmat un conveni de col·laboració amb la Unesco. Com que encara no som un estat independent, aquest acord no deixa de ser notícia, una petita bona notícia per al reconeixement internacional de Catalunya.

Com no podria ser d'altra manera, el web de la Unesco es fa ressó d'aquest acte, amb una entrada en l'apartat de notícies de la home: 


Evidentment quan cliques a l'entradeta, hi ha una petita ampliació del que suposa l'acord, amb foto inclosa. Res espectacular, res fora de lloc, senzillament normal:


El problema és que si naveguem a les altres llengües del web, resulta que la notícia ja no apareix per enlloc. En principi la cosa no té major importància en les versions en francès, rus, àrab i xinès (sí, he tirat del google translator per comprovar-ho) perquè cada país atorga importància al que li sembla,

Però en un primer moment la cosa grinyola quan visitem la pàgina en espanyol i resulta que l'acord amb Catalunya no existeix.


Tinc molt clar que si qualsevol entitat espanyola pública o privada firmés un acord "espanyol" amb la Unesco, el tema mereixeria fins i tot més que una entradeta a la versió espanyola del web, però com que resulta que l'acord no és "totalment espanyol", el nostre president i el nostre país esdevenen invisibles.

Aquesta situació es resol l'endemà, de manera que durant el dia del dimecres 5, la versió espanyola sí que afegeix la notícia


Deia l'altre el president espanyol Rajoy que en l'escena internacional només compten els estats grans, la qual cosa no deixa de ser prou presumptuós en el seu cas. Però el problema que tenim els catalans és que l'Estat espanyol no és realment el nostre, la qual cosa s'esforça a demostrar-ho dia rere dia, minimitzant-nos i amagant-nos davant el món sempre que cal. I si per això cal trigar dos dies a publicar una notícia, es fa, perquè si no, la situació seria esperpèntica.

Perquè en el fons per a ells, no ser "totalment espanyol" és senzillament no ser "espanyol", perquè per a ells ser catalans és justament la nostra manera de no ser espanyols. Així doncs, segons la Unesco espanyola, Catalunya... potser al final és Espanya.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada